Ens vam conèixer per casualitat cantant, com no podia ser d’una altra manera. De seguida vam congeniar i va acompanyar el nostre grup coral a un cap de setmana de treball màgic. Tothom estava entussiasmat: el cantaires, ell i jo, per suposat.
Després de treballar plegats va començar a formar-se al seu cap una idea. La unió de música i lletra per a uns cantaires sensibles havia de ser especial. No massa fàcil, que els fes aprendre, reflexionar i sobretot gaudir. Així va ser com va néixer la cantata Qué sería de Diós sin nosotros?
A continuació trobeu els seu currículum. Ja veureu que no és una persona qualsevol, però això els que ja el coneixeu ja ho sabeu.
Toni Gibert va estudiar piano,cant, direcció i composició. Fins i tot es va titular d’algunes coses. Però com diu el refrany “quien mucho abarca poco aprieta” ha acabat component, que era l’activitat que menys riscs comportava. Tranquilet a casa seva ha composat obres que han estat estrenades a auditoris tan diversos com el Palau March, l’Auditori de Caja Madrid, la Fira de Madrid, l’Auditori Nacional del Japó, la ONU o el Carnegie Hall de Nova York. Per guanyar-se el pa de cada dia treballa com a professor d’assignatures teòriques a l’Institut de Música i Dansa d’Andorra i a l’Escola de Música de Barcelona.
nuriapujolras ha dit,
25 Gener 2008 @ 19:07
Ostres quina gràcia, en Toni! a mi em va estar fent classes just abans d’entrar a l’ESMuC, em va ser super útils! (gràcies a ell vaig aprovar les teòriques!)
Un petó a tots!
Núria
toni Gibert ha dit,
27 Gener 2008 @ 14:05
Estimades,(no sé ben bé si aquest és el lloc on escriure el que us vull dir, però és l’únic que he trobat). Espero que us il·lusioni tant com a mi l’aventura en que la vostra directora us ha ficat. Aquesta cantata esta escrita especialment per a vosaltres: la música, les lletres, els poemes no( ja sabeu que són de la Gloria però n’estic segur que si us hagues conegut també us hagues dedicat algun poema)… tot va començar amb aquell capdesetmana fantàstic de treball (on vaig apendre més jo que vosaltres) aquella convivència em va fer pensar que us merexieu una música divertida, emotiva i intel:ligent, unes cançons compostes només per a vosaltres perquè en gaudisiu i n’aprenguesiu tant com jo vaig apendre i gaudir de coneixer-vos.
Només us vull donar les gràcies i animar-vos a fer la feina amb la mateixa il·lusió que jo he posat fent la cantata. No serà fàcil però vosaltres podeu.
Un petonas ben gran a totes!
Criss ha dit,
6 Febrer 2008 @ 19:13
gualaaaaaa!!!
molt bonic…!!
les altres..avera si comenteu no??