Ens vam conèixer per casualitat cantant, com no podia ser d’una altra manera. De seguida vam congeniar i va acompanyar el nostre grup coral a un cap de setmana de treball màgic. Tothom estava entussiasmat: el cantaires, ell i jo, per suposat.
Després de treballar plegats va començar a formar-se al seu cap una idea. La unió de música i lletra per a uns cantaires sensibles havia de ser especial. No massa fàcil, que els fes aprendre, reflexionar i sobretot gaudir. Així va ser com va néixer la cantata Qué sería de Diós sin nosotros?
A continuació trobeu els seu currículum. Ja veureu que no és una persona qualsevol, però això els que ja el coneixeu ja ho sabeu.
Toni Gibert va estudiar piano,cant, direcció i composició. Fins i tot es va titular d’algunes coses. Però com diu el refrany “quien mucho abarca poco aprieta” ha acabat component, que era l’activitat que menys riscs comportava. Tranquilet a casa seva ha composat obres que han estat estrenades a auditoris tan diversos com el Palau March, l’Auditori de Caja Madrid, la Fira de Madrid, l’Auditori Nacional del Japó, la ONU o el Carnegie Hall de Nova York. Per guanyar-se el pa de cada dia treballa com a professor d’assignatures teòriques a l’Institut de Música i Dansa d’Andorra i a l’Escola de Música de Barcelona.
