Arxivat per a Gener, 2008

Sobre Toni Gibert

Ens vam conèixer per casualitat cantant, com no podia ser d’una altra manera. De seguida vam congeniar i va acompanyar el nostre grup coral a un cap de setmana de treball màgic. Tothom estava entussiasmat: el cantaires, ell i jo, per suposat.

Després de treballar plegats va començar a formar-se al seu cap una idea. La unió de música i lletra per a uns cantaires sensibles havia de ser especial. No massa fàcil, que els fes aprendre, reflexionar i sobretot gaudir. Així va ser com va néixer la cantata Qué sería de Diós sin nosotros?

Toni Gibert

A continuació trobeu els seu currículum. Ja veureu que no és una persona qualsevol, però això els que ja el coneixeu ja ho sabeu.

Toni Gibert va estudiar piano,cant, direcció i composició. Fins i tot es va titular d’algunes coses. Però com diu el refrany “quien mucho abarca poco aprieta” ha acabat component, que era l’activitat que menys riscs comportava. Tranquilet a casa seva ha composat obres que han estat estrenades a auditoris tan diversos com el Palau March, l’Auditori de Caja Madrid, la Fira de Madrid, l’Auditori Nacional del Japó, la ONU o el Carnegie Hall de Nova York. Per guanyar-se el pa de cada dia treballa com a professor d’assignatures teòriques a l’Institut de Música i Dansa d’Andorra i a l’Escola de Música de Barcelona.

 

Comentaris (3) »

Sobre Gloria Fuertes

Gloria FuertesEls textos de la cantata que prepararem el segon trimestre són de Gloria Fuertes, una escriptora que va néixer el 1917 i va morir el 1998 i que va dedicar la seva vida a la poesia, en especial a la infantil.

Toni Gibert recull una sèrie de poemes d’aquesta escriptora en la cantata Qué sería de Dios sin nosotros? que anirem veien mica en mica. Però ara, l’autora ens explica qui és…

 

Autobiografía:

Gloria Fuertes nació en Madrid
A los dos días de edad,
Pues fue muy laborioso el parto de mi madre
Que si se descuida muere por vivirme.
A los tres años ya sabía leer
Y a los seis ya sabía mis labores.
Yo era buena y delgada,

Alta y algo enferma.
A los nueve años me pilló un carro
Y a los catorce me pilló la guerra;
A los quince se murió mi madre, se fue cuando más falta me hacía.
Aprendí a regatear en las tiendas
Y a ir a los pueblos por zanahorias.
Por entonces empecé con los amores,
-no digo nombres-,
gracias a eso, pude sobrellevar
mi juventud de barrio.
Quise ir a la guerra, para pararla,
Pero me detuvieron a mitad del camino.
Luego me sali una oficina,
Donde trabajo como si fuera tonta,
-pero Dios y el botones saben que no lo soy-.
Escribo por las noches
Y voy al campo mucho.
Todos los míos han muerto hace años
Y estoy más sola que yo misma.
He publicado versos en todos los calendarios,
Escribo en un peridico de niños,
Y quiero comprarme a plazos una flor natural
Como las que le dan a Pemán algunas veces

Comentaris (1) »