23 Maig, 2008
· Arxivat sota 1
El Toni m’ha fet arrivar un escrit sobre la canata per a vosaltres que m’agradaria que llegíssiu.
Estic segura que sentireu el mateix que he sentit jo quan ho he llegit:
Gràcies a totes i tots.
Estic molt orgullós de vosaltres, ho vareu fer molt i molt bé. Ja sé que ha sigut molt dur, que la música no era gens fàcil i que les lletres també costaven un poc d’entendre. Però al final heu aconseguit fer una cosa meravellosa: Heu emocionat i heu fet pensar a molta gent. Per primera vegada sou vosaltres que feu plorar als grans! La gent va sortir molt emocionada, em varen dir coses increibles com: “després d’avui ens permetrem ser millors persones”, “com una cosa tan petita em pot fer sentir una cosa tan gran”, etc. Ja ho veieu, encara sou molt joves però heu demostrat una cosa molt important: els nens no són tontos!! i senten i pensen i fan sentir i pensar. Gràcies per tot, espero que ens tornem trobar aviat. I recordeu el poder que té la música i el poder que teniu vosaltres per fer d’aquest un mon increible. No us oblidaré mai.
Ni a tú Gina ni a la Montse ni a l’Aradia ni a l’Alejandro ni a l’Isaac ni al Xavi ni a la Susana… nosaltres hem demostrat un altre cosa: la música amb amor sóna millor que amb diners. Amor a una idea, a un amic… gràcies reis.
15 Abril, 2008
· Arxivat sota concerts · Tagged cantata, coral, SCIC, mitjans, Timbaler del Bruc, Manuel Oltra
Durant el mes de maig els grups de mitjans i grans del SCIC presenten la cantata El timbaler del Bruc a l’Auditori de Barcelona. Aquesta cantata està escrita per Manuel Oltra, un gran compositor català, i basada en la llegenda del timbaler.
Nosaltres no hi participem ja que la preparació de la nostra cantata ja ens porta molta feina i com veureu les dates són les mateixes. Però potser seria interessant anar a veure a la resta dels cors del SCIC.
Les dates són les següents:
- 17 de maig a les 12:30h (és a dir impossible perquè el nostre concert coïncideix)
- 24 de mig a les 12:30h
Les esntrades són a 7€ i es poden comprar pel servicaixa.
Diu la llegenda:
El juny de 1808 es va dur a terme una batalla a catalunya durant la guerra del francès. Sembla ser que els francesos invasors eren molts però un noiet de Santpedor va tenir una bona pensada. Pujaria a les muntanyes de Montserrat i des d’allà tocaria el timbal.
El so del timbal se sentia per tota la vall degut a que anava reververant per les muntanyes i l’exèrcit enemic es va pensar que s’enfrontaven a un gran exèrcit català i va marxar en retirada.
…Diuen que el timbaler era Isidre Llussà, un noi de 14 anys de Santpedor…
6 Abril, 2008
· Arxivat sota cantata
Ahir la nostra coral va realitzar el primer assaig amb músics de la cantata.
Com a directora us vull felicitar enormement per la feina que vam fer i per l’actitud, molt positiva en tot moment.
A més, us he de dir que el Toni estava emocionadíssim i em va demanar que us felicités molt!
Sou les millors!
Ara només necessitem molts ànims i que l’assaig de demà ens cundeixi molt per poder treballar Pienso mesa y digo silla i Me crucé com un entierro. Estic segura que anirà molt bé!
Espero que estigueu tant motivades i encantades com jo. Sé que ni la música ni el text són fàcils però val la pena. A més aquest projecte ens està fent créixe molt emocionalment i musicalment.
Fins demà precioses.
Gina
28 Març, 2008
· Arxivat sota General · Tagged assiag, CEIP Octavio Paz, Coral Infantil Tessel·la, Lloc d'assaig
Gràcies als pares de l’Andrea el proper dilluns estrenem lloc d’assaig!
La nova ubicació serà al carrer Mallorca 657, al CEIP Octavio Paz. Ens trobarem allà a les 19:45h per tal de començar l’assaig després d’ubicar-nos puntualment.
Esteu contents/es?????? Jo moltíssim perquè ja no haurem d’estar pendents de si hi ha conferència o no i perquè com que està més aprop no arribaré tard! Així els assaig seran més profitosos.
Així doncs, el dilluns ens veiem al CEIP Octavio Paz.
Que no falti ningú!!!!!!!!!!!!!
Un petó a tots i totes
Gina
3 Març, 2008
· Arxivat sota Informació de cançons · Tagged cantata, Gloria Fuertes, Toni Gibert, coral, Coral Tessel·la, Oraciones gramaticales, poema, ¿Qué sería de Dios sin nosotros?
Enero es un viejo que viste de blanco.
Febrero es un loco que viste de tul.
Marzo llorón cuerdo.
Abril es un poeta.
Mayo es invertido.
Y Junio es la siesta.
Julio es arrogante.
Agosto es sensual.
Septiembre es el mar.
Octubre es un libro.
Noviembre es una vela.
Diciembre es un niño
que nace y que tiembla.
17 Febrer, 2008
· Arxivat sota General · Tagged ¿Qué sería de Dios sin nosotros?, cantata, coral, Coral Tessel·la, Gloria Fuertes, Oraciones gramaticales, poema, Toni Gibert
Yo tengo esperanza.
El perro tiene hambre.
El banco del jardín respira mal.
La niña se peina.
La vaca se lame.
Las cosas me miran,
es peor si me hablan.
En el suburbio hay flores maleantes.
Las macetas son botes,
los hombres son tigres,
los niños son viejos,
los gatos se comen,
las mondas también.
Los huérfanos huelen a madre.
Los pobres a humo.
8 Febrer, 2008
· Arxivat sota General · Tagged Caja Madrid, cantata, concert, coral infantil, Gloria Fuertes, Toni Gibert
Després de negociacions amb Caja Madrid ens han concedit el seu Auditori per a fer la cantata ¿Qué sería Diós sin nosotros?
És un espai bonic, tot de fusta, amb il·luminació i dos patis de butaques.
El nostre espectacle serà el dia 17 de maig a les 12h del migdia, inclòs dins la setmana de la poesia de Barcelona. Una setmana on a tota la ciutat es realitzaran actes relacionats amb la poesia i on la nostra cantata encaixa de maravella.
Ara només ens manca posar-nos les piles i treballar de valent per dur a térme el projecte de la millor manera i sobretot gaudint-lo molt.
Gràcies a l’espai cultural de Caja Madrid!
21 Gener, 2008
· Arxivat sota General · Tagged Toni Gibert, música, coral, Cantata infantil, compositor, concerts, professor, Andorra, Mallorca
Ens vam conèixer per casualitat cantant, com no podia ser d’una altra manera. De seguida vam congeniar i va acompanyar el nostre grup coral a un cap de setmana de treball màgic. Tothom estava entussiasmat: el cantaires, ell i jo, per suposat.
Després de treballar plegats va començar a formar-se al seu cap una idea. La unió de música i lletra per a uns cantaires sensibles havia de ser especial. No massa fàcil, que els fes aprendre, reflexionar i sobretot gaudir. Així va ser com va néixer la cantata Qué sería de Diós sin nosotros?
A continuació trobeu els seu currículum. Ja veureu que no és una persona qualsevol, però això els que ja el coneixeu ja ho sabeu.
Toni Gibert va estudiar piano,cant, direcció i composició. Fins i tot es va titular d’algunes coses. Però com diu el refrany “quien mucho abarca poco aprieta” ha acabat component, que era l’activitat que menys riscs comportava. Tranquilet a casa seva ha composat obres que han estat estrenades a auditoris tan diversos com el Palau March, l’Auditori de Caja Madrid, la Fira de Madrid, l’Auditori Nacional del Japó, la ONU o el Carnegie Hall de Nova York. Per guanyar-se el pa de cada dia treballa com a professor d’assignatures teòriques a l’Institut de Música i Dansa d’Andorra i a l’Escola de Música de Barcelona.
13 Gener, 2008
· Arxivat sota Informació de cançons · Tagged poesia, cantata, Gloria Fuertes, Toni Gibert, poesia infantil, música
Els textos de la cantata que prepararem el segon trimestre són de Gloria Fuertes, una escriptora que va néixer el 1917 i va morir el 1998 i que va dedicar la seva vida a la poesia, en especial a la infantil.
Toni Gibert recull una sèrie de poemes d’aquesta escriptora en la cantata Qué sería de Dios sin nosotros? que anirem veien mica en mica. Però ara, l’autora ens explica qui és…
Autobiografía:
Gloria Fuertes nació en Madrid
A los dos días de edad,
Pues fue muy laborioso el parto de mi madre
Que si se descuida muere por vivirme.
A los tres años ya sabía leer
Y a los seis ya sabía mis labores.
Yo era buena y delgada,
Alta y algo enferma.
A los nueve años me pilló un carro
Y a los catorce me pilló la guerra;
A los quince se murió mi madre, se fue cuando más falta me hacía.
Aprendí a regatear en las tiendas
Y a ir a los pueblos por zanahorias.
Por entonces empecé con los amores,
-no digo nombres-,
gracias a eso, pude sobrellevar
mi juventud de barrio.
Quise ir a la guerra, para pararla,
Pero me detuvieron a mitad del camino.
Luego me sali una oficina,
Donde trabajo como si fuera tonta,
-pero Dios y el botones saben que no lo soy-.
Escribo por las noches
Y voy al campo mucho.
Todos los míos han muerto hace años
Y estoy más sola que yo misma.
He publicado versos en todos los calendarios,
Escribo en un peridico de niños,
Y quiero comprarme a plazos una flor natural
Como las que le dan a Pemán algunas veces
